Fugissera Vida és el títol de la meva segona novel·la que té com a teló de fons el Parc Güell on es reuneixen diàriament quatre persones jubilades que comenten les seves vides passades, els seus problemes actuals i també el seu futur sense excloure'n la mort.
Contraportada del llibre:
No sé que té el Parc Güell que il·lusiona els infants; els forasters l'admiren; és motiu d'orgull per als barcelonins i es converteix en lloc de trobada i descans per als jubilats.
A partir de la jubilació ens hem de mirar la vida amb una certa distància, un xic de sorna i un cert esperit crític. Som semblants als jugadors de futbol als quals el quart àrbitre els ha ensenyat el número que porten a l'esquena i els toca doncs sortir del terreny de joc, amb ganes o sense ganes. Ja no poden marcar gols, ni fer jugades sensacionals només comtemplar la marxa del partit i aplaudir o escridassar els seus substituts com si fossin espectadors.
